ELS EMBOSCATS I L'ÙLTIM HERBOLARI.

Organitzat per l’ajuntament de Quatretonda i la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida que ferem a una ruta senderista el passat 12/10/2023, varem conèixer de la ma dels companys del GMValldigna i veïns del poble de  Quatretonda, com va viurer el Tio Honorio, l’últim herbolari de Quatretonda, així com també ens explica la funció que va tindrer la Cova dels Emboscats, en la serra durant la guerra civil, entrant dins per poder imaginar-nos com podia ser  la seua estada dins de la cova.

 El Tio Honorio, últim herbolari.

Racó dels Cacahueros, el lloc on es troba encara dreta la casa que fou del tio Honorio, te un magnetisme especial i un misteri, l’escrit pel Dr. Rafael Mahiques i publicat feia per l’Ajuntament de Quatretonda. El breu treball d’investigació era una aproximació a l’obra del tio Honorio, a la vida d’un masover que va viure al Racó dels Cacahueros. Un homenatge a la persona que va passar 21 anys en aquest racó apartat de la serra, i els últims nou des que va morir la seua companya, en la soledat més absoluta.

Honorio Oltra i Benavent havia nascut a Quatretonda l’any 1864 i va morir a Pinet en 1956, on està soterrat. Va viure al Racó, una parcel·la de terra immersa entre muntanyes on cultivava cacau, tramussos, blat, figues, dacsa, alfals, ordi, codonys i alguns fruiters, a més de recol·lectar les plantes medicinals i aromàtiques que trobava per la serra. També l’acompanyaven alguns animals en el seu quefer diari: un ruc per al treball i un gosset que el seguia pertot. El tio Honorio solia baixar als pobles més pròxims, Quatretonda o Pinet, a comprar utensilis i ferramentes, roba i aliments, així com per visitar els seus familiars que a penes es recordaven d’ell. Hi tornava a poqueta nit, mentre el so dels ocells impregnava l’ambient i l’aroma del timonet li recordava quina era la seua autèntica llar. A sa casa, precisament, van dormir caçadors, caminants, amics i algun maqui, per la qual cosa hagué de passar una temporada a la presó de Xàtiva. Només va anar a missa el dia del seu casament, i afirmava sovint que la seua única religió era la natura, encara que de tant en tant recorria a complicats rituals d’origen cristià durant les curacions que practicava.

El tio Honorio va ser una persona admirada per tots els qui el van conéixer, i amb un talent científic excepcional per a la formació d’aquella època. Durant la seua vida va escriure tres volums manuscrits numerats, amb un total de 161 pàgines en què apareixen fórmules i procediments curatius. Relativament conservats, els llibres estan escrits amb ploma i tinter, fet que ha ocasionat que en alguns casos el text, per causa del pas del temps i la complicitat de la pluja que li calava a vegades sa casa, siga totalment il·legible. En els seus manuscrits apareixen fórmules tan curioses com el procés de fabricació de la pasta per als caps dels mistos, el goma d’apegar o com augmentar el poder lluminós del petroli. Moltes d’aquestes receptes, en què també apareixen nocions de cirurgia, anestèsia o control de les infeccions, estan rectificades en llapis, la qual cosa demostra que hi havia una comprovació i millora de les seues investigacions. Segons ens conten els qui el van conéixer, hi hagué un quart volum que li van furtar de sa casa, juntament amb 10.000 pessetes, mentre estava fora herboritzant als setanta anys, una obra que podem considerar irrecuperable. Més de 150 fórmules per a tot tipus de tractaments han pogut ser estudiades. El seu treball calia entendre’l en un context molt distint de l’actual, amb unes fonts i uns coneixements de principis de segle basats únicament en la tradició oral i, sobretot, en l’experimentació.